Pensament desideratiu

El pensament il·lusori (també anomenat pensament desideratiu en àmbits més específics com la psicologia o la sociologia)^[1] descriu la presa de decisions i la creació de creences basada en allò que és agradable imaginar, més que fets reals, verificables o racionals. És un producte de la resolució de conflictes entre creença i desig.^[2]

Les metodologies per examinar els pensaments il·lusoris són diverses. Diverses disciplines o escoles de pensament examinen mecanismes relacionats, com ara circuits neuronals, cognició i emocions humanes, tipus de prejudicis, procrastinació, motivació, optimisme, atenció i entorn. Aquest concepte s'examina com un raonament fal·laç. S'assimila al concepte de visió desiderativa.

Alguns psicòlegs creuen que el pensament positiu pot influir positivament en la conducta i, per tant, donar millors resultats. Això s'anomena «l'efecte Pigmalió».^[3]^[4] Els estudis sempre han demostrat que totes les altres coses són iguals, que els subjectes prediuen conseqüències positives amb més facilitat que les negatives, que s'anomena biaix d'optimisme. Tanmateix, la investigació suggereix que en determinades circumstàncies, com per exemple, quan augmenta una amenaça, es produeix el fenomen contrari.^[5]

↑ Termcat. «La forma catalana més habitual és 'pensament il·lusori'. També en àmbits més específics com la psicologia o la sociologia s'anomena «pensament desideratiu». @benjami», 2020T0:25. [Consulta: 14 gener 2020].
↑ Bastardi, A.; Uhlmann, E. L.; Ross, L. «Wishful Thinking: Belief, Desire, and the Motivated Evaluation of Scientific Evidence» (en anglès). Psychological Science, 22(6), 2011, pàg. 731–732. DOI: 10.1177/0956797611406447. PMID: 21515736.
↑ Rosenthal, Robert; Jacobson, Lenore. Pygmalion in the classroom : teacher expectation and pupils' intellectual development (en anglès). Bancyfelin, Carmarthen, Wales: Crown House Pub., 1992. ISBN 978-1904424062.
↑ «The Pygmalion Effect» (en anglès). Duquesne University.
↑ Dunning, D.; Balcetis, E. «Wishful Seeing: How Preferences Shape Visual Perception» (en anglès). Current Directions in Psychological Science, 22, 2013, pàg. 33–37. DOI: 10.1177/0963721412463693.

[1] Termcat. «La forma catalana més habitual és 'pensament il·lusori'. També en àmbits més específics com la psicologia o la sociologia s'anomena «pensament desideratiu». @benjami», 2020T0:25. [Consulta: 14 gener 2020].

[wishful_thinking:-2] Bastardi, A.; Uhlmann, E. L.; Ross, L. «Wishful Thinking: Belief, Desire, and the Motivated Evaluation of Scientific Evidence» (en anglès). Psychological Science, 22(6), 2011, pàg. 731–732. DOI: 10.1177/0956797611406447. PMID: 21515736.

[Rosenthal-3] Rosenthal, Robert; Jacobson, Lenore. Pygmalion in the classroom : teacher expectation and pupils' intellectual development (en anglès). Bancyfelin, Carmarthen, Wales: Crown House Pub., 1992. ISBN 978-1904424062.

[Pygmalion-4] «The Pygmalion Effect» (en anglès). Duquesne University.

[Balcetis_&_Dunning_(2013)-5] Dunning, D.; Balcetis, E. «Wishful Seeing: How Preferences Shape Visual Perception» (en anglès). Current Directions in Psychological Science, 22, 2013, pàg. 33–37. DOI: 10.1177/0963721412463693.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]